- creuroja@creuroja.ad
- Dilluns a Dijous de 09h a 14h i de 15h a 18h / Divendres de 08h a 15h
La Creu Roja Andorrana, creada l’any 1981 esta reconeguda per la Llei 89/2010 com a Institució humanitària de caràcter voluntari i d’interès públic, que desenvolupa les seves activitats com a auxiliar i col·laboradora de les administracions públiques sota la protecció de l’Estat, conservant la seva independència i autonomia, amb plena acceptació dels 7 Principis del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.
El Rotary Club d’Andorra presenta una súplica al M.I. Consell General afí de constituir una ponència per elaborar els Estatuts.
El President de la Ponència presenta de nou una súplica al M.I. Consell demanant la creació de la Creu Roja Andorrana.
Es crea la Creu Roja Andorrana.
El Principat d’Andorra és admès 184è, membre de ple dret a l’Organització de les Nacions Unides O.N.U.
L’Assemblea del Comitè Internacional de la Creu Roja pronuncia el reconeixement de la Creu Roja a Andorrana.
La Creu Roja Andorrana a l’ocasió de la commemoració a Paris del 75è aniversari de la fundació de la Federació Internacional, és Proclamada la 162èna Societat nacional.
La Creu Roja Andorrana és ratificada per l’Assemblea General de la Federació Internacional de les Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja a Ginebra.
S’aprova la Llei 89/2010 que reconeix la Creu Roja Andorrana com a institució humanitària de caràcter voluntari i d’interès públic, que desenvolupa les seves activitats com a auxiliar i col·laboradora de les administracions públiques sota la protecció de l’Estat, conservant la seva independència i autonomia, amb plena acceptació dels Principis del Moviment Internacional de la Creu Roja i Mitja Lluna Roja.
S’inaugura la nova Seu Social, propietat de la Creu Roja Andorrana gràcies a la donació de la Sra. Genoviève Chicoix.
La Creu Roja Andorrana es desenvolupa en diferents àmbits d’actuació on treballen professionals entregats, tant voluntaris com assalariats, per tal de donar suport al país i a les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables.
La protecció i auxili de les persones afectades per accidents, catàstrofes, calamitats publiques, conflictes socials, malalties, epidèmies i altres riscs o sinistres col·lectius i successos familiars, així com la prevenció dels danys causats pels mateixos, participant en les actuacions que resultin necessàries per a tal fi, en la forma establerta en les lleis i en els plans nacionals o territorials corresponents. Agrupa les activitats destinades donar socors i primers auxilis, lligades a la cobertura de dispositius preventius de socors.
La promoció i col·laboració en accions de solidaritat, de cooperació al desenvolupament i de benestar social en general, amb especial atenció a col·lectius i a persones amb dificultats per a la seva integració social i mes generalment, l’atenció a les persones i col·lectius que pateixen, prevenint i atenuant el dolor humà. Agrupa les activitats lligades a prestar serveis a la població que ho precisa, per tal de minvar les desigualtats socials dels col·lectius mes vulnerables.
El foment de la participació d’infants i joves en les activitats de la institució, i la propagació entre ells dels principis del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, del Dret internacional humanitari i dels drets humans fonamentals, així com dels ideals de pau, respecte mutu i enteniment entre totes les persones i pobles. Agrupa les activitats destinades als joves de l’entitat, amb la intenció de promoure la vida associativa, fomentar la participació dels joves a la vida de la institució, i difondre els principis fonamentals del moviment de la Creu Roja i Mitja Lluna Roja, així com els valors de solidaritat i ajuda.
El foment i participació en programes de salut i en accions que pel seu especial caràcter altruista, resultin més convenients per a la salut publica.
Agrupa les activitats internacionals realitzades per la Creu Roja Andorrana, tant a nivell de relacions internacionals amb els altres components del moviment Creu Roja, com els programes de cooperació realitzats a l’estranger i la resposta a emergències en aquest àmbit.
El Centre Nacional de Formació realitza totes les formacions de Creu Roja Andorrana, ja siguin destinades als membres de l’entitat o persones externes, en els àmbits d’actuació d’aquesta, garantint així la qualitat i coherència de les mateixes.
La promoció de la participació voluntària i desinteressada de les persones físiques i jurídiques, publiques o privades, en les activitats i en el sosteniment de la institució per al compliment dels seus fins. També s’ocupa de la difusió, ensenyament i defensa del Dret internacional humanitari i dels drets humans fonamentals.
Es un transport adaptat a persones que presentin problemes motrius, sensorials, mentals o altres causes justificades que impedeixen que puguin accedir, per ells mateixos, amb l’ajuda de familiars o utilitzant el transport públic, a centres sanitaris o d’àmbit social, utilitzant mitjans de transport adaptats.
La Creu Roja és l’organització humanitària més gran del món i assisteix a totes les persones sense discriminar per motius de nacionalitat, raça, religió, classe social o opinió política.
La Creu Roja tingué el seu origen el 1859, quan Henry Dunant contemplà, a la Batalla de Solferino, com més de 40.000 ferits quedaven sense assistència en el camp de batalla.
Va concebre així la idea de crear Societats de Socors en cas de guerra o desastre, constituïdes per voluntaris formats i preparats per aquets tipus de successos. Va estendre la seva idea a través d’un llibre imprès a Ginebra al 1862, “Un record per Solferino”.
El 1863 es constituí un comitè de cinc persones, amb la intenció de donar forma al treball realitzat per Dunant fins aleshores. Aquest comitè, que més tard es denominà “Comitè Permanent Internacional”, decidí convocar una reunió internacional a Ginebra. El Comitè estava presidit pel General Dufour, militar suís; el secretari era Dunant; i els restants membres eren Moynier i dos metges, els doctors Appia i Maunoir.
La Conferència Internacional, celebrada el 26 d’Octubre de 1863, va reunir 36 participants representant 14 nacions europees. Aquesta conferència va tenir dues importants conseqüències: l’increment de la influència del comitè organitzador i l’aprovació d’algunes resolucions de manera que fossin estudiades pels països, per a la seva possible aprovació en una Conferència Diplomàtica.
La Conferència Diplomàtica, celebrada a Ginebra el 8 d’Agost de 1864 va comptar amb l’assistència de 24 representants de 16 països europeus i alguns observadors dels Estats Units, que varen influir en les exposicions sobre el treball dels voluntaris en tasques de socors en cas de guerra o desastre.
La Conferència va obtenir, com a resultats, la signatura del Primer Conveni de Ginebra i la creació d’un emblema: la creu vermella sobre un fons blanc. El Dr. Appia, del comitè fundador, fou el primer home que portà aquest símbol al seu braç durant la guerra entre Prússia i Dinamarca el 1864.
Mentrestant, aquest moviment comença a conèixer-se amb el nom de la Creu Roja, i el Comitè va prendre el nom de Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).
Després d’aquest Primer Conveni de Ginebra, hi va haver una successió de convenis i protocols per a la protecció de les víctimes de guerra, constituint, el seu conjunt, el que es coneix com a “Dret Internacional Humanitari”.
La Creu Roja tingué el seu origen el 1859, quan Henry Dunant contemplà, a la Batalla de Solferino, com més de 40.000 ferits quedaven sense assistència en el camp de batalla. Va concebre així la idea de crear Societats de Socors en cas de guerra o desastre, constituïdes per voluntaris formats i preparats per aquets tipus de successos. Va estendre la seva idea a través d’un llibre imprès a Ginebra al 1862, “Un record per Solferino”.
Henry Dunant va rebre el Premi Nobel de la Pau al 1901.
Aquestes Societats de Socors són avui en dia 190 Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja arreu del món.
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja és la xarxa humanitària més gran del món. Neutral i imparcial, el Moviment dóna protecció i assistència a persones afectades per desastres i conflictes armats.
El Moviment, que compta amb més de 97 milions de voluntaris, col·laboradors i personal assalariat en 190 països, es composa de:
El CICR és una organització independent i neutral que brinda protecció i assistència humanitària a les víctimes de la guerra i de la violència armada. Exerceix el treball de “guardià” dels Convenis de Ginebra i del dret internacional humanitari. El Comitè Internacional de la Creu Roja va rebre el Premi Nobel de la Pau al 1917 i al 1944.
La FICR representa a les Societats Nacionals a nivell internacional, coordina l’acció del Moviment en casos de catàstrofes i dona suport a les Societats Nacionals per enfortir les seves capacitats.
El CICR i la FICR són observadors a les Nacions Unides. L’any 1963, el CICR i la FICR van rebre el Premi Nobel de la Pau.
Les Societats Nacionals són Auxiliars dels Poders Públics en l’àmbit humanitari i estan integrades per voluntaris i personal que proporcionen un valuós suport als seus respectius governs a través de la cooperació en les activitats especialment en relació amb la salut, els serveis socials, gestió de desastres.
La Creu Roja i la Mitja Lluna Roja son els símbols més reconeguts arreu del món. La FICR utilitza com a identificador el dos símbols de reconeixement mundial la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja sobre fons blanc.
El Cristall Vermell és un nou emblema i es representa com un marc vermell quadrat sobre fons blanc, col·locat sobre un dels seus vèrtexs. Està exempt de connotacions religioses, polítiques o d’un altre tipus, sent així acceptable universalment per a diferents cultures.
L’utilització dels emblemes esta reglamentada pel dret internacional i per les legislacions laborals, l’emblema protegeix les víctimes del conflictes armats i als membres dels serveis sanitaris dels exercits o del Moviment Internacional
Els emblemes s’utilitzen per les finalitats següents:
Els Principis Fonamentals garanteixen la continuïtat del Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i la seva tasca humanitària.
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, el qual s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el patiment de l’ésser humà en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.
No fa cap distinció de nacionalitat, raça, religió, condició social ni credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb els patiments, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.
Amb la fi de conservar la confiança de tots, el Moviment s’absté de prendre part en les hostilitats i, en tot temps, en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós, i ideològic.
El Moviment és independent. Auxiliars dels poders públics en les seves activitats humanitàries i sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, les Societats Nacionals han de conservar, això no obstant, una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.
És una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.
A cada país, només hi pot haver una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom per poder estendre la seva acció humanitària a tot el territori.
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les Societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.
L’ambició i el sentit….
L’ Estratègia 2020 va ser aprovada durant la Conferència Internacional de la Creu Roja celebrada a Nairobi al novembre 2009. Expressa la determinació de la Federació Internacional des les Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja per superar millor els grans desafiaments que la humanitat s’enfrontarà en la pròxima dècada i estableix les directrius per al nou mil·lenni : fer més, fer-ho millor, per anar més enllà!
L’Estratègia es centra en quatre àrees clau:
1) La promoció dels Principis Fonamentals i Valors Humanitaris del Moviment.
2) La intervenció en cas de desastre.
3) La preparació per fer front als desastres.
4) La salut i assistència a les persones a nivell comunitari (principalment els més vulnerables i no ateses per les institucions polítiques: els migrants, les persones grans i dependents).
L’Estratègia 2020 porta el títol de “salvar vides, canviar mentalitats” i es basa en tres objectius:
1) Salvar vides, protegir els mitjans de subsistència, i enfortir la recuperació després de desastres i crisis.
2) Promoure els estils de vida segurs i saludables.
3) Promoure la integració social i una cultura de la no violència i la pau
